Als segles 15 i 13 aC, es van utilitzar cadires plegables o tamborets com a seients a la regió mediterrània. Les cadires també s'utilitzen com a tombes a les tombes més riques. Les cadires plegables de banús i ivori amb accessoris d'or es van trobar a la tomba de Tutankamon a Egipte.
Les cadires plegables s'han utilitzat a l'edat del bronze al nord d'Europa, l'antic Egipte, la Grècia minoica i l'antiga Roma. El marc és principalment de fusta i poques vegades de metall. La fusta està incrustada amb talles artístiques, daurada i decorada amb ivori. Al nord d'Europa, les restes de més de 18 cadires plegables es coneixen com l'edat del bronze que es remunta al nord d'Europa, com ara cadires plegables daensen i cadires guldh ø J.
Les cadires plegables van ser especialment populars a l'edat mitjana. S'atresora com a mobiliari cerimonial. Des dels segles 15 i 16, les cadires plegables s'han equipat principalment amb reposabraços i reposacaps. Per descomptat, les cadires més noves que sovint es troben en funcions i activitats també s'anomenen cadires plegables. Són portàtils i fàcils d'utilitzar.
La primera patent de cadira plegable va ser proposada per John cram el 1855. El 1947, Fredric Arnold va crear XXX cadires plegables d'alumini amb corbates de tela per als seients i les esquenes. El 1957, Fredric Arnold a Brooklyn, Nova York, produïa més de 14000 cadires al dia. Avui en dia, les cadires plegables estan fetes principalment de plàstic dur, metall o fusta. Les cadires plegables es poden dividir en diferents categories.
